Des del tretze de març, hem afegit al nostre vocabulari, unes quantes paraules noves que quedaran per sempre: pandèmia, confinament, desescalada, Covid… paraules comunes en qualsevol conversa.
Ens hem vist obligats/des a viure una forma de vida desconeguda fins ara, que ha canviat per complet els hàbits als quals estàvem acostumats/des.
La llibertat se’ns va veure feta fallida en tots els aspectes, no podíem eixir quan volíem, cal eixir amb màscara, no podíem anar a veure un partit de futbol… ni anar a l’hospital a veure a un/a nounat… en fi, un panorama quasi de ciència-ficció.
He de dir, que participar als tallers de l’Associació de la que forme part: Nueva Opción, i els seus taller, m’ha fet seguir un programa i estar ocupat en temps de pandèmia.
Que feia al confinament?
Cada dia en alçar-me preparava el meu desdejuni, molt primerenc com de costum, esperant que arribarà l’hora de començar la jornada, (els tallers) que per a mi s’havia convertit com si d’un treball es tractarà.
Poc espavilat encara, connectava la televisió i carregava la tauleta i el mòbil, mentre em feia un bon cafè.
Esperant l’hora de la primera connexió amb el primer taller, començava l’activitat, per una sessió d’exercici físic guiat per un professional.
Després començava un xicotet però molt interessant taller que durava fins a l’hora de l’esmorzar.
Encara em quedava una mica de temps per a descansar i llegir, després de menjar, pintava, em culturitzava, arreglava una mica la casa… i havent dinat, em podia permetre dormir una estona.
El confinament m’ha permès tornar a trobar-me amb una part del meu tresor, (els meus amics que mantinc des de la infància, amb els quals em senc igual que l’altra part del tresor, la meua meravellosa família).
Tornar a dedicar-me a alguns entreteniments que tenia abandonats, (cultivar, restaurar, pintar, i elaborar les manualitats que els professionals m’anaven proposant).
Encara que puga semblar tot negatiu, el confinament, desgraciadament, m’ha regalat el temps que necessitava per a tornar a estar amb mi mateix i al costat dels meus, valorant tant el que tinc dins de casa com en l’Associació a la qual acudisc des que el Dany Cerebral Adquirit va vindre a veure’m.
